dimarts, 14 de maig del 2013

La cantina avança

La cantina avança

Hem rebut un parell de fotos del començament de les obres de la cantina-menjador a les escoles de la Missisó de Materi, a Benin. Com podeu veure les coses marxen, avancen, poquet a poquet, al pas d'Àfrica, sense presses però segur.
Us seguirem informant cada vegada que rebem alguna fotografia.
Moltes gràcies a tots.
I recordeu el nou número de comte corrent:

Abló Pkédé 3025 0001 12 1433426758



divendres, 3 de maig del 2013

Molí per pelar l'arròs


 
Molí per pelar i ventar l'arròs
3 de maig de 2013
 
Tenim ja un nou projecte! En Pere i la Roser ens han demanat un molí per pelar i ventar l'arròs. Les dones mandingues s'han de desplaçar molt per realitzar aquestes feines. Com que hem rebut una carta seva on ens ho expliquen molt bé us la deixem aquí perquè la llegiu.
El import és de 3500,00€. Som conscients que la situació actual en el nostre país no està gens bé econòmicament però comptem que després de llegir les tres cartes amb les experìències d'aquest matrimoni de Blanes us animeu tots, cadascú amb un granet de sorra, per ajudar als mandingues.
Us recordem que el número de compte corrent és el de la Caixa d'Enginyers:
3025 0001 12 1433426758 a nom de Abló Pkédé
I que tots els donatius desgraven un 25% a la declaració d'Hisenda, sempre que ens envieu les vostres dades a associacio.ablo.pkede@cmail.cat
Moltes gràcies a tots!!!
 
Estimats.

Us volem agrair el vostre interès envers el nostre projecte, i us volem explicar un xic per el que servirà la vostre aportació.
Quan és l’hora de pelar l’arròs, la gent de Kuwonku i voltants s’han de desplaçar a molts Km. Per fer-ho. Molts no poden, dons no tenen medis de locomoció i són les dones les que han de aixafar l’arròs perquè vagi sortint la pell. Com ja sabeu, la dona és la que va a buscar aigua....renta roba....fa el menjar.....pica el mill....es cuida del petit hort que tenen per poder tenir quatre cosetes per fer la salsa que posen a sobre l’arròs o el mill que és l’aliment basic......etc. etc.

Nosaltres amb aquesta màquina pretenem alleugerar a les dones d’aquesta feina tant pesada i facilitar la feina de desplaçarse amb bicicleta o burro a una distància considerable.
 
Nosaltres ara no podem anar-hi , doncs han d’operar al Pere del  turmell; és el nostre fill Jaume que ja ha vingut en tres ocasions per donar-nos un cop de mà, qui hi anirà a mig juny que és quan hi ha molta feina a treballar els camps per preparar les sembres, ara que començaran les pluges
Serà ell qui anirà a encarregar la maquinària perquè ens l’entreguin al cap de dos mesos, coincidint que si Déu vol, amb la recuperació del Pere i així podrem ser allà per la seva instal·lació.

Us tornem a agrair el que feu per nosaltres, millor dit pel poble de Kuwonku i els seus voltants, Per ells és molt important poder tenir aquest molí ,i per nosaltres una gran satisfacció comptar amb tots vosaltres que treballeu i penseu amb la gent mes necessitada.
 

Estem contents d’haver-vos conegut.
Us estimem.

Pere i Roser
 

dimarts, 30 d’abril del 2013

En Pere i la Roser, els mandingues blancs de Kuwonku

En Pere i la Roser, els mandingues blancs de Kuwonku

Abril de 2013


En Pere i la Roser són un matrimoni valent que fan de missioners seglars en un poblat de Gàmbia, en la terra dels mandingues.
Per què són valents? No tothom quan aconsegueix la jubilació, als 65 anys complerts, és capaç de deixar els fills, néts, amics i les comoditats de Blanes per viure en una "Kounda" -conjunt local de gent que formen un clan familiar, un barri o un poblat- en el poblat de Kuwonku, a Gàmbia.
Què fan allí? El Pere, com a bon pagès que és, està ensenyant-los tot el que ell sap del camp i de la ramaderia. Els mandingues al seu costat han après a cultivar i han descobert què és un meló, una síndria, una patata, un carbassó... aliments que els ajuden a  mitigar la gana. Llarg ha estat el camí fins a arribar a la collita, anàlisis de les terres, estudiar la climatologia, pous per tenir aigua, llaurar i treballar la terra, el sembrat i la part més difícil,que els nadius participin en aquest tipus de cooperativa: De tot, per a tots.
La Roser, de mestressa de sa casa ha passat a ser la "Mamà" -apel·latiu afectuós dels africans cap a una senyora major, que demostra un reconeixement a la seua experiència i dedicació- que porta el dispensari local i que  la seva experiència de mare i àvia li ha servit per cuidar els malalts i ferits de la zona, fins i tot a fer de llevadora. "Mai no havia arribat a pensar que seria capaç de tallar el cordó umbilical d'un nadó amb una pedra, sí, amb una pedra, el primer que vaig a tenir a mà, en aquell moment tan bonic de doanr la benvinguda al món a un nu membre del clan dels mandingues", ens deia la Roser en una de les converses.
 
 
Han passat moments durs i de goig, malalties, infeccions com el paludisme... però el seu compromís amb els mandingues els manté ferms en aquelles terres, allunyats de la seva comarca de la Selva catalana.
Nosaltres vam tenir la sort de conèixer-los poc abans d'anar-se'n ells a Gàmbia. Era l'1 de maig de 2010; des de llavors cada vegada que ells arriben a Blanes, per a recarregar les piles, ens veiem i compartim les seues enriquidores experiències.
Roser i Pere, teniu la nostra estimació
Els vostres amics de Barcelona

 
 


 
 




dimecres, 24 d’abril del 2013

Els mandingues de BLANES se’n tornen a KUWONKU -Gambia-

Carta del Roberto i la RosaBlanes el 1 de maig de 2010

Els mandingues de BLANES se’n tornen a KUWONKU -Gambia-


La nostra amiga Dolors ens va dir: "m’agradaria que coneguéreu els meus cosins Roser i Pere, de Blanes; han estat a l’Àfrica, i tenen en ment un projecte per a desenvolupar, i moltes il·lusions posades en ell".
Acceptàrem, i acompanyats dels nostres amics Àngels i Gabriel coneixedors també de Àfrica, ens dirigirem cap a Blanes, allí van recollir a la Dolors i els cinc ens presentarem en una casa de camp que la Roser i en Pere tenen en les poques hortes que encara queden a la vessant nord del riu La Tordera, quasi a la seva desembocadura, en lo que podria ser el casc urbà de BLANES (Girona).
Al arribar en Pere estava atiant el foc per obtenir brases amb què torraríem la carn, Roser es trobava al interior de la casa parant la taula. Després de la salutació de benvinguda, sense adonar-nos-en, ja estàvem tots parlant d’Àfrica, de eixa beneïda terra, que no sé que té, però que enganxa a tot aquell que la coneix.
Pere ha treballat al camp, es un gran expert en qüestions de la terra i el cultiu, ha exercit el càrrec de president de la cooperativa agrícola local i altres càrrecs públics en la comunitat de Blanes.
Ambdòs, el matrimoni, infonen confiança, per tant no és gens estrany que travaren amistat amb els seus empleats negres o "morenos" com se’ls coneix a Blanes. La majoria van arribar des de Gàmbia "amb i sense papers", volien eixir de la fam i la misèria, buscaven treball a Catalunya, i era el moment en què es necessitava mà d’obra en els hivernacles, en els treballs de la terra, era l’època en que les plantacions agrícoles eren rentables per als seus amos.
 
Gàmbia
 
Terra mandinga a Gàmbia
Una amistat especial es va forjar entre el Pere i Matieh, un jove negre, de l’ètnia mandinga, oriünd del poblat de KUWONKU en Gambia. Matieh demostrava molt interès en aprendre tant com podia de les coses i labors del camp, la preparació de la terra, els solcs "cavallons" (de cavar), el rec, els cultius i les collites. A més a més d’adquirir coneixements agrícoles, treballant els camps de Blanes, els seus estalvis li van permetre fer-se una casa al seu poblat, per al seu pare, el patriarca del clan familiar, desprès una altra per a la seva esposa Batia i les seues filles, i a partir d’ahí tot el que guanyava amb la seva suor a Catalunya, ho invertia comprant terra en el seu poblat, amb la il·lusió de veure-la algun dia treballada i donant el mateix rendiment que la que ell veia aquí.
Matieh va contagiar aquesta il·lusió al Pere i la Roser, i els va convidar a que visitaren la terra dels mandingues, la dels seus avantpassats, allà al poblat de Kuwonku.
Els nostres amics de Blanes viatjaren fins allí i descobriren "un altre món", "altra manera de viure", sense electricitat, i sense les comoditats a què estem acostumats. Van veure que els seus rellotges no els servien de res, que allí tot va a l’africana, que els nadius son amos del temps, per això no coneixen l’estrès, ni les depressions, ni els infarts, etc.  


Pinya - Ananas


L'anacard sobreïx del fruit
Ens comptaren el que els va costar de llogar un 4x4 a Banjul, la capital, el van escollir amb aire condicionat per a recórrer amb certa comoditat els 300 i escaig de quilòmetres que separen la capital del poblat de Kuwonku. Quan començaren a circular s’adonaren que no funcionava ni l'aire condicionat, ni el 4x4. No s’imaginaren que el trajecte entre la capital i el poblat els costara més de 10 hores de viatge.
Ja en el poblat van comprendre perquè Matieh quan arriba procedent de Catalunya ha d'anar repartint diners entre tots els habitants del poblat –tots
han de participar de l’alegria del seu retorn -. Bé, crec que a poc a poc anaren gaudint de noves experiències i sense adonar-se s’involucraren més i més, amb els seus nous germans, els mandingues.
Pere, de retorn, va portar mostres de terra de diverses parcel·les de Kuwonku, per analitzar-les aquí; també han demanat que els facin un gràfic de temperatures i pluviometria, dades que espera amb ansietat, per a poder confeccionar "la seva il·lusió": un Projecte de cooperativa agrària i ramadera en terres mandingues, a Kuwonku (Gambia), per als nadius.
"Serà com retrocedir en la meva vida quaranta o cinquanta anys, tornar a la època de quan jo era jove". "Vaig a dedicar deu anys de la meva vida a aquesta experiència", "no sé si aconseguiré convèncer-los del sistema cooperativista" "Es una llàstima que els africans passin fam, tenint terra com tenen".
 
Jo els explicava que els governants prefereixen el cultiu del cotó, del cafè, del cacau per a la exportació, així aconsegueixen equilibrar les seves balances…, jo dic que les úniques balances que equilibren molt bé, són les de les seves butxaques. Als indígenes que cultiven cotó, se’ls avança en efectiu una quantitat, per a que sembren, després han de comprar les llavors, els "intrants" (el guano o abono), i al final o no cobren la resta del què han cultivat o si ha anat mal la collita, es queden endeutats per a una nova collita.
Els missioners que coneixem, des de fa anys van inculcant a la gent, que plantin arbres fruiters i que cultivin els camps amb productes que puguin menjar i vendre, -el cotó no es comestible i el preu d’eixe mercat internacional no està a les seves mans -.
Pere i Roser estan jubilats, no aspiren a ser terratinents, ni negociants, la seva il·lusió es impartir els seus coneixements, el que saben, creant una nova cultura de cooperativisme agrari i ramader en el poblat mandinga de Kuwonku.
Per a aconseguir-ho necessiten molta ajuda, hauran de tocar a moltes portes per poder desenvolupar el projecte.
Pere "ensenya’ls a cultivar les seves pròpies terres, per a que puguin menjar tots els dies", Roser "explica’ls com es feien abans les conserves i melmelades casolanes, per a què no es perdi l’excedent de la collita".
Al dir aquestes paraules, pense: El problema serà trobar envasos de vidre allí en África. Tal vegada la recollida solidaria d’envasos de vidre a Blanes, podria ser de gran ajuda.
S'ha de tenir imaginació, doncs ànims no vos falten.
Ojalá! "In sha’a Allah!" (Déu vulgui) que aconseguiu el vostre objectiu, per a que tots els mandingues de Blanes se’n tornen i prosperen en la seva terra africana, en el seu poblat, amb el seus i davall l’empara dels esperits dels seus avantpassats.
Salem Aleykum.
Un abraç de Rosa i Roberto

 
 
 

dijous, 28 de febrer del 2013

Cantina - Menjador escolar






Cantina - Menjador escolar
a Materi, Benin

Febrer de 2013



Aquesta vegada hem corregut molt. El projecte que avui presentem el sabíem de fa dies però no ens havien confirmat el preu. I ens hem trobat que des de Nadal han anat arribant donatius i hem cobert aquest projecte sense haver de demanar més diners. És increïble, oi? Hi ha gent que continua veient que ajudar al tercer món és ajudar-los a ser autònoms i a realitzar-se amb una vida digna. 
Aquest projecte, que ens ve de la mà de Sor Marta, consisteix en la construcció d'una cantina, un menjador, per l'escola de Materi. Allà tenen una escola de cuina per nenes i el fet de tenir el menjador ajudaria a fer pràctiques i, també, a estalviar-los menjar asseguts a terra. Les nenes sabrien rentar plats en una pica, parar taula, coses que els pot servir per trobar feina quan acabin el curs. El cost és de 4.250,00€ i ja hem fet la transferència. 


A les fotos podeu veure el terreny on construiran la cantina, a tocar de la payotte que ja vam finançar nosaltres al seu dia, i els nens rentant plats a terra. Tot el que invertim en educació dels joves repercuteix en el futur del país. 
Podeu seguir enviant donatius, ja veieu que sempre els col·loquem ràpidament, i penseu que ja tenim notícia d'una altra demanda que us farem saber de seguida que estigui aprovada.


Recordeu que el número del nou compte corrent és: 
3025 0001 12 1433426758 a nom d'Abló Pkédé

Moltes gràcies i fins aviat!

divendres, 4 de gener del 2013

Carta de Jesús Fernández

Parakou




Carta de Jesús Fernández

4 de gener de 2013







Ens acaba d'arribar la felicitació de Nadal d'en Jesús, missioner que es va cuidar del nen  que no podia caminar i a qui vam enviar diners per a la recuperació. Segons sembla, els mateixos metges que el van operar de franc li van pagar el fisio i quan van arribar els nostres diners ja estava pagat. En aquesta carta en Jesús ens explica què ha fet amb aquests diners i estem molt contents de la manera com els ha aprofitat. I a més, la seva sinceritat: ens diu ben clarament que els ha fet servir per altres coses ja que el destí inicial ja estava cobert. Nosaltres ho hem trobat bé i val la pena llegir el testimoni d'aquest missioner. Això és ESGLÉSIA!


Roberto, Rosa, y familia:

Gracias por vuestra felicitación misionera. Ya sabéis que soy una calamidad para escribir y hoy me he dicho, de hoy no paso. Así que aquí me tenéis a las cinco de la mañana deseándoos unas felices navidades y un año 2013, lleno de bienestar y salud.

Por Buka bien. Bastante aislado, aunque la soledad no me cuesta mucho el llevarla. También, desde que los teléfonos móviles funcionan bien el aislamiento y la soledad es más llevadera. Este año, he puesto frigorífico y la calidad de vida me ha mejorado mucho. Hago yogures con leche en polvo y cuando voy a Parakou (dos veces al trimestre) traigo queso, huevos, legumbres y los puedo conservar algún tiempo. El año pasado era vivir totalmente local, y aunque me adapto a todo, prefiero la calidad de vida de este año. Aunque si os digo la verdad, la manera de vivir del año pasado, me recordaba mucho a la que viví en los años 69-72 en esta zona, y lo añoraba un poco.

Cuando marché a España a finales de mayo, dejé a Munguibou en un centro de rehabilitación, con unas monjas indias, ya que los dos fisios del hospital de Parakou se pusieron enfermos al mismo tiempo y su tratamiento no podía dejarlo. A mi vuelta he encontrado un niño en pie, que anda con muletas, pero de pie. Desde la cadera sus piernecitas tienen la misma dimensión, como un tubo recto de 40 de PVC. Pero va cogiendo fuerza y tiene voluntad.

Mi gran debate ha sido que le manden a la escuela. Su familia es musulmana cerrada, y aunque la abuela que es la que más se ha ocupado siempre de él me prometió que lo mandaría, a primeros de noviembre aún no lo mandaban. He hecho unos cuantos viajes a ver a los padres y la mayor razón es que la escuela está a más de 2 kilómetros de su casa y para andar con muletas no puede. Le he comprado una silla de ruedas que el se maneja bien con las manos y aunque aquí no he encontrado más que una de adulto, la capacidad de adaptación que tiene es grande. Desde el uno de diciembre va a la escuela solo y se defiende. Convencer a los padres que para un minusválido, la formación es la única salida decente que tiene, no ha sido fácil, eso que su padre tiene el bachiller elemental. BPC.

Parakou
Del dinero que me mandasteis, me sobró mucho, 964.000 FCFA. Los médicos belgas que vinieron a operar a Parakou, trajeron subvenciones y a las grandes operaciones como la de Munguibou nos redujeron un 30% y luego el precio de rehabilitación del hospital al de las monjas indias redujo también la factura. Con el resto he comprado la silla de ruedas y he pagado la escuela de ciegos (matricula e internado) a un niño de su mismo pueblo se llama Brouyahirou (creo que cada vez lo escribo distinto) pero se pronuncia más o menos así. El año pasado lo financió Isidro antes de marchar. Es un niño muy inteligente. Me dice el director que es primero de su clase y que el curso pasado hizo dos cursos en uno CIuno y CIdos y terminó el primero. Este año los padres no querían mandarlo, pues les he pedido que a partir de este año el llevarle y traerle está a su cargo y parece que lo tenemos que hacer todo nosotros. Ayer fueron a por él para que pase las vacaciones en Dunkasa, su pueblo y parece que se ocupan un poco más. Ayer hable con el director y me dice que el niño va pasar de CE uno A CE dos en enero, que sigue siendo el primero de l clase y que puede adelantar a los que empezaron CE dos en septiembre.


Foto d'un nen de Parakou treta de internet
Hace un mes me trajeron después de misa un niño de unos seis años sordo mudo. Vinieron los abuelos y que me lo dejaban para que me ocupara el él. Yo les dije que yo les ayudo, pero que ellos se ocupan. En la escuela de sordo-mudos de Parakou, da directora me dejaba una plaza. Matriculación, internado, uniforme y material escolar, todo lo del centro por algo menos de 300.000. Yo pedí a los padres que los vestidos de calle el cubo para lavarse y lo mínimo de personal que lo tienen que poner ellos. El total no va a llegar a 20.000 cfa 30 euros. Que en el primer viaje me tiene que acompañar alguno de la familia, para saber donde lo dejo y si alguno va a Parakou que le puedan visitar. No han querido. Me quieren dejar el niño, como se deja una maleta para guardar. Todavía me quedan casi esos 300.000 cfa de vuestro dinero. Así que por el momento me defiendo.
Bueno que esta carta me ha costado escribirla una hora. El teclado lo ilumino con una linterna pues mi energía solar me da muy pocas posibilidades. Menos mal que me traje un pequeño ordenador que tiene mucha batería y así puedo de noche escribir algo.
De nuevo muchas gracias y un fuerte abrazo de

Jesús

dimecres, 19 de desembre del 2012

Beques joves Bassari




Objectiu complert!

19 de desembre de 2012






El dia 8 de desembre demanàvem 1.500€ per beques a joves de l'ètnia Bassari. Joves que ja havíem becat el curs passat. I tot i el mal moment econòmic que passa el nostre país, les nostres famílies, els nostres amics, tot i això hem recollit ja els diners que necessitàvem i avui els hem enviat ja a Tambacounda, a Senegal.
Estem contents i satisfets. Som conscients que el projecte era de poca quantitat de diners però cada cosa al seu moment i aquest era un moment d'anar a poc a poc.
Gràcies als qui heu cooperat per poder enviar aquests diners als joves estudiants. I als qui ho volíeu fer i encara no heu donat res penseu que tenim un altre projecte en camí, una mica més ambiciós, i que estarem encantats de seguir rebent donatius. El projecte us el presentarem passades les festes de Nadal.
Recordeu que el nou número de compte és:

3025 0001 12 1433426758 a nom de Abló Pkédé

Bon i solidari Nadal a tots!

Felicitacions Nadal



--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

          Gracias por vuestra felicitación. Sin vosotros nosotros tampoco podemos hacer mucho, pero entre todos podemos compartir los mejores deseos para hacer más felices a los demás.
Desde este ricón de Tamba os deseamos a todos los miembros de la asociación una feliz navidad y un año nuevo de esperanza y de bienestar. La foto es un grupo de alumnos de nuestra escula profesional que os desean unas felices fiestas.
Un abrazo
Emiliano





diumenge, 16 de desembre del 2012

Nadal 2012

Nadal 2012


Arriba ja Nadal i també la nostra felicitació i bons desitjos per a tots vosaltres  Vosaltres que sou l'ànima i la força de Abló Pkédé. Vosaltres que sempre esteu a punt per ajudar-nos en els petits projectes que intentem tirar endavant. Sense vosaltres nosaltres no tindríem raó de ser; no arribaríem enlloc. 
I és per tot això que tots els membres de l'Associació, en nom nostre i en el de tota la gent que ha rebut la nostra i vostra ajuda  us volem desitjar que passeu un dia de Nadal feliç i familiar, com una experiència positiva i profunda, i que l'any 2013 que sembla que no hagi de portar gaire alegries ens agafi amb el cor ple d'esperança i de solidaritat.
Moltes gràcies a tots i BON NADAL!



dissabte, 8 de desembre del 2012

Beques escolars

Beques pels nens Bassari

8 de desembre de 2012

Una vegada més hem rebut la demanda del Pare Emiliano per ajudar els joves de l'ètnia Bassari a seguir els seus estudis. Ja els vam ajudar anteriorment i de nou hem acceptat d'enviar-los els diners per la formació corresponent. Són 1.500,00€ que, tot i la crisi extrema que estem patint, esperem aconseguir abans de Nadal.
El Pare Emiliano ens ha enviat les fotos del joves a qui hem ajudat i a qui volem seguir fent-t'ho i les notes que han tret. Els resultats són bons i el futur del país està en mans d'aquesta joventut. Intentem posar el nostre gra de sorra perquè no necessitin l'ajuda exterior per sempre; que se'n puguin sortir gràcies a la formació que estan rebent.
Gràcies per la vostra ajuda!

El número de compte és:
3025 0001 12 1433426758 a nom de Abló Pkédé








RAPPORT DE L’ARGENT REÇU PAR L’ASSOCIATION ABLO-KPEDE

Introducción:

Querido Roberto y amigos de la asociación ABLO-KPEDE.

 Acabo de llegar de vacaciones, donde había pensado darme una vuelta por Barcelona, pero por causas de la salud y las revisiones médicas no pude acercarme hasta allí.
Quiero enviaros un poco el resultado de la ayuda para becas que nos enviasteis y los resultados de los chicos y chicas a las que hemos ayudado con vuestra participación.
En nombre de todos os quiero dar las gracias por la ayuda prestada y si podemos renovar esta ayuda para el curso 2012-2013 os lo agradeceríamos.
Aquí este año acabaron los exámenes el 24 de Agosto pues durante el año por las elecciones presidenciales hubo muchas huelgas de los profesores.
Os envía un cuadro con las personas que hemos ayudado y sus fotos. La ayuda es la escolarización y el material escolar todo completo.

Apellido y Nombre
Clase
Resultado
Montante
SADIAKHOU Moïse
2º Electricidad
Pasa
120.000Fcfa
MANE Michel
3º Mecánica-auto
Diplome
125.000Fcfa
CISSOKHO Yousouf
2º Electricidad
Repite
120.000Fcfa
BIESSE Janine
Terminal
Aprobado
50.000Fcfa
WALY Tombon
1º Electricidad
Pasa
90.000Fcfa
BIANQUINCH Antoine
Primera
Pasa
35.000Fcfa
BOUBANE Daniel
Cocina
Diploma
75.000Fcfa
BONANGC Clément
Terminal
Diploma
50.000Fcfa
BOUBANE Blaise
Terminal
Repite
75.000Fcfa
BOUBANE Rigobert
Albañilería
Continua
75.000Fcfa
KEITA Samba
1º Electricidad
Pasa
90.000Fcfa
NGOM Emmanuel
1º Mecánica-auto
Pasa
70.000Fcfa
TOTAL


975.000Fcfa
Total en Euro
Cambio del euro à 650Fcfa
1500 Euros


            Esperando que podamos aún beneficiarnos de vuestra ayuda para el nuevo año escolar 2012-13 que comenzaremos hacia el 12 de octubre, os agradecemos de todo corazón vuestra ayuda y rezamos para que el buen Dios os siga dando salud para seguir haciendo el bien.
Con toda mi afección

P. Emiliano MARTÍNEZ