divendres, 23 de desembre del 2011

Bon Nadal 2011

dilluns, 12 de desembre del 2011

Payotte a Tewirou


Payotte a Tewirou


Hola a tots!

De nou s’acosta Nadal i l’alegria d’aquest dia i de les festes que l’acompanyen no ens la pot treure ni la crisi ni cap polític ens la pot amargar. De mica en mica ens anirem tornant més austers després d’uns anys que semblava que tot era possible. Potser és el moment de retornar a les xerrades en família i en amics, en pensar en jocs més que en joguines, a evitar despeses de més i de pensar que, malgrat tot, nosaltres tenim l’aigua a l’aixeta i el menjar a taula, coses que tan a prop nostre com lluny d’aquí molt sovint no tenen.

A Abló Pkédé ens han arribat dues peticions d’ajuda. La primera, del Pare Emiliano, que ens demana 1500 euros per ajudes d’estudi pels nens Bassari. Ja no és la primera vegada que els ajudem Creiem que un poble sense formació no pot tirar endavant i en aquest cas és ensenyar a pescar i no donar el peix. Els primers diners que recollim seran per a ells.

La segona petició ens ve de part de sor Marta que ja coneixem perquè l’hem ajudada altres vegades. Ens demana una payotte per Tewirou. La payotte és l’ànima del poblat i Tewirou és un poblet petit que no té ni escola. La payotte serviria d’escola, de lloc de reunió per les dones que són qui porten l’economia del poble, de magatzem de blat... Una mica de tot. Sembla que els poblats grans ja reben ajuda del govern durant les campanyes electorals però als petits ni s’hi acosten. Demana 4.800 euros. La mà d’obra la posen ells. Quan el Roberto li va dir que aquí hi havia molta crisi i que trigaríem una mica a recollir els diners ella li va contestar que a l’Àfrica el temps no compta...


Com podeu veure hi ha necessitats i aquí som molts que amb molt poc podem fer molt.

Feliç Nadal a tots i un bon any 2012!

Número de compte: 3025 0001 17 1433406833 a nom de Fundació Sant Pere Claver

Nens Bassari

Nens Bassari

A través del Pare Emiliano ens ha arribat la petició d'ajuda per beques pels nens Bassari. Són 1500 euros. Aquí hi trobareu més informació.
Si voleu llegir-ho millor cliqueu sobre la foto.





dimarts, 1 de novembre del 2011

Solitud


Solitud


El Roberto ens envia una carta de sor Encarnación, religiosa missionera a l'Àfrica durant 30 anys i que ara és ales Balears. La diferencia entre Àfrica i el nostre país és impressionant. El que ella ens explica no passaria mai a l'Àfrica. Potser que anem pensant una mica...
El timbre de la habitación suena una y otra vez. Siempre es la misma persona y, humanamente hablando, ya cansa un poquito.
¿Qué desea Francisco?
-Hermana, me duele todo, por favor, cámbieme de postura.
Otra vez: - Hermana, quiero levantarme.
5 Minutos más tarde: -Hermana, me quiero acostar.
Otra llamada: -Hermana, por favor, alcánceme el agua.
Y otra: -Hermana, tengo ganas de llorar. ¡Me siento tan solo!
Y otra y otra y otra llamada…
Unos momentos de conversación con él y le perdonas todas las llamadas porque ves en este señor de 78 años a un hombre solo que sufre enormemente. Tiene tres hijos y nietos pero nadie viene a visitarle. No tiene ni zapatillas. Fue juez y tiene una buena pensión pero sus hijos se la administran y él no ve nada.
Me habla de su vida, de su tierra natal y de la pena que tiene. Sólo sé escucharle. A veces le digo alguna palabra de ánimo que le dé un poquito de esperanza pero no es fácil ponerse en la piel del otro, sobre todo ante un sufrimiento profundo. Creo que en este caso el silencio y la compañía es lo más acertado.
Después de muchas tentativas al móvil de su hijo, por fin me contesta. Le explico la situación  y le pido que venga alguien a ver a su padre, que le traiga unas zapatillas, las gafas, una radio…  no sé, algo para que su padre pueda distraerse.
-"Tengo cosas más importantes que hacer”, me responde.
-¿Mas importantes que su padre?
-“Pues sí.”
Me quedé de piedra pensando en este “país de blancos” que tienen responsabilidades mayores que las de la familia más cercana….
Y el timbre suena de nuevo… Es la llamada de la esperanzo o quizá de la soledad….
Un abrazo para todos.
Encarnación, desde Palma de Mallorca.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Dipòsit i bomba pel pou d'aigua a Natitingou

Dipòsit i bomba pel pou d'aigua
a Natitingou

14 d'octubre de 2011


Hola a tots!


Aquest matí hem fet ja la transferència per una torre amb un dipòsit i una bomba submergida per pujar aigua del pou de la Missió de les Germanes de les Petites Filles de Maria a NATITINGOU (Benín), petició que ens va arribar i us vam fer saber a primers de maig.

A la foto, sor Rosario voltada de nens, la religiosa que ens va fer la demanda.

Aquesta vegada ha estat potser més dificultós aconseguir els diners. Som conscients de la crisis que vivim, i que tots, més o menys, tenim un familiar, amic o veí que ho passa malament; i és normal ajudar a qui tens més a prop.

Per aquest motiu no us presentem avui cap projecte nou; esperarem un projecte engrescador i a l’abast i, quan el tinguem, encara que sigui a poc a poc, intentarem seguir ajudant aquests països on la pobresa és misèria. I que si volem que ells tirin endavant hem d’intentar ajudar amb el que nosaltres puguem en la part d’educació i sanitat.

Tot i això si algú de vosaltres prefereix fer petites aportacions mensuals o trimestrals, o si a algú li va bé fer un donatiu ara, penseu que el compte està obert... i buit! Us recordem el número de compte:

Compte corrent: 3025 0001 17 1433406833 – Caixa d’Enginyers

Gràcies perquè entre tots fem possible aquestes petites grans obres.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Pou i Payotte a Ourbounna



Pou i Payotte a Ourbounna
Petició del gener de 2011

11 d'octubre de 2011




La germana Rosario ens envia les fotos de la inauguració i benedicció del pou i la payotte. Les obres van acabar en el termini establert i les fotografies que ens envia les trobo molt boniques, molt reals; veus ben bé l'alegria de la gent. De la gent que ja no haurà de caminar quilòmetres per anar a buscar aigua, que beurà aigua sense por de contraure malalties, que es podran refugiar sota la payotte per a protegir-se del sol de justícia que els cau al damunt...

Donem  gràcies, tal com fa sor Rosario, a tots els qui heu col·laborat en aquest projecte i us demanem que ens tingueu en compte cada vegada que ens arriba una petició i us la fem saber.
Que per molts anys puguin gaudir de l'aigua i l'ombra amb l'alegria i la pau que ens mostren a la foto!



dijous, 9 de juny del 2011

Èxit del concert d'Ars Medica


Èxit del concert d'Ars Medica



Sala Torelló - Casp

9 de juny de 2011


Èxit total del concent! La sala Torelló plena de gom a gom. I l'orquestra va tocar com mai. Tothom va aplaudir content i tant els membres de l’orquestra com el públic i nosaltres en primer lloc demanem repetir-ho l'any que ve.
Hem d'agrair a tota l’orquestra, especialment al Josep Barberà que en ho facilita cada any, la seva desinteressada col•laboració; també al col•legi Casp el facilitar-nos la sala. I a tots vosaltres, amics que vau ser presents i els qui no vau poder anar-hi però heu contribuït econòmicament, moltes gràcies, ja que amb el vostre ajut es van recollir 1500,00€; i seguim rebent donatius...
Seguirem treballant perquè el nostre-vostre ajut arribi als llocs més necessitats.
Gràcies a tots!


Inauguració a Witchitchi



Inauguració a Witchitchi

Juny 2011

El mes de març passat ens va arribar la petició de construcció d'un pont i d'un molí de gra a Witchitchi. Ara ens han arribat le fotos del dia de la inauguració. Com podeu veure han posat el nom de la nostra associació donant les gràcies. A poc a poc anem fent coses, anem ajudant en petits projectes que fan la vida una mica més fàcil en aquest pais força deconegut per tots nosaltres.







dilluns, 30 de maig del 2011

Segon Concert



Segon Concert

29 de maig de 2011



Per ajudar a recollir els diners que es necessiten pel projecte de Natitingou, l’orquestra del Col·legi de Metges, Ars Medica, ens ha ofert de nou la seva col·laboració; i així el dia 9 de juny a les 20.30 hores, a la sala Torelló del col·legi Casp (Casp 25) tindrem un concert com l’any passat. I així, a més dels donatius normals tindrem una entrada “extra” gaudint de bona música i bona companyia.

Esperem que entre tots farem possible que l’aigua arribi a la Missió on aquestes monges es dediquen a la part més pobre i més allunyada de l’ajuda oficial d’aquest país.
Convideu a amics i família, parleu-ne amb la gent del barri. Necessitem ompli la sala com l'any passat i recollir els diners que necessiten en aquest petit poblat.
Gràcies per la vostra ajuda!


dimarts, 3 de maig del 2011

Torre i dipòsit d'aigua a Natitingou



Torre i dipòsit d'aigua a Natitingou

3 de maig de 2011


Ara toca un nou projecte: Una torre amb un dipòsit i una bomba submergida per pujar aigua del pou de la Missió de les Germanes de les Petites Filles de Maria a NATITINGOU (Benín). El pressupost puja un total de 5.548,00 euros.

Amb això pretenen que l'aigua arribi a tota la missió i durant tot l'any. És un projecte important que va dirigit a una de les missions més pobres i allunyades dels recursos oficials de tota aquella zona.
Esperem que, com sempre fins ara i malgrat la crisi, puguem aconseguir arribar a aquesta quantitat i poder-la fer arribar al seu destí abans de l’estiu.
Ànims a tots i gràcies per l’esforç que feu per ajudar en aquests projectes.


Si voleu fer donatius el compte corrent és el de sempre:
Compte corrent: 3025 0001 17 1433406833 – Caixa d’Enginyers

dimarts, 29 de març del 2011

La lluita per la vida



La lluita per la vida

29 de març de 2011



Ens ha arribat aquest testimoni a través del Mariano, seglar de SMA -Sociedad de Misiones Africanas-; és del Rafa Marco, un company sacerdot que no fa pas gaire se'n va anar al Níger.
Creiem que és bonic i esperançador i per això el publiquem al bloc.
El deixem en castellà, tal com l'ha escrit el Rafa.


La lucha por la vida

En varias ocasiones tuve la oportunidad de pasar por Níger, hace ya años, atravesando el desierto por llanuras donde se pierde el horizonte, quebradas austeras y altivas, dunas de líneas exquisitas, espartales ásperos en una tierra que parece sin medida e inhóspita. Pasan las horas interminables en el vehículo sin encontrar un lugar donde descansar, una sombra donde tomar un respiro, aplastados por el sol, el termómetro bloqueado, y empujados por un viento que no cesa y que arrastra arena, polvo y una ligera angustia que se instala en medio del estómago en cuanto se levanta el sol sobre la llanura.
Entre ráfagas de polvo aparece la silueta de un hombre que nos hace señas. ¿De dónde puede venir por estos eriales? Lleva un gran turbante rasgado por una fisura que descubre el brillo de sus ojos.
- ¿Me pueden dar un poco de agua y sal? entendemos entre palabras y gestos; luego nos sonríe, nos da las gracias y se despide volviendo a sus ventoleras y tierras huidizas.
Nos hemos encontrado con unos camellos que rumian las altas hojas de unos espinos y, al final de la jornada, cuando ya se calma el viento y el sol abandona su agresividad, vemos una caravana a lo lejos que va marcando un camino a la vera de una duna dorada hacia el crepúsculo. Allí dejan la huella unos hombres que conquistan y domestican los espacios más indómitos.
Por los inmensos arenales y sierras del Aïr y del Teneré, por tierras yermas y laderas requemedas me ha sorprendido siempre el palpitar de la vida alrededor de un pozo antiguo donde unos pastores sacan agua para sus rebaños de cabras y camellos, unos niños que juegan con una pelota entre unas palmeras o unas tiendas tuareg donde te invitan a beber un trago de leche o comer el pan cocido en la arena, al sol. Raya a lo milagroso. ¿Cómo es capaz el hombre de vivir aquí? Desde tiempos inmemoriales han dejado sus estelas, sus sueños, sentimientos y actividades en pinturas rupestres de Iferhouan y tantos otros lugares
En medio de esos hombres que caminan contra el viento y el polvo guiando sus rebaños van las Hermanitas de Foucauld con sus cabras, sus burritos dormilones y sus amplias capas de azul cielo estrellado. Pero ¿dónde van? ¿qué buscan? ¿qué pretenden unas mujeres nacidas en Paris, Ciudad Real o un barrio de Varsovia arreando a sus animalitos o curando los ojos de una niña de pelo ensortijado?. Pero ¿dónde vais?.
Me sale casi como un grito de protesta, pero son la imagen más elocuente de la Iglesia de Níger, tan pequeña e insignificante en un inmenso territorio casi tres veces el de España y quince millones de habitantes, y ella con apenas unos miles, la mayor parte venidos de Benín, Togo, Burkina, en medio de un mundo musulmán, el 99% de la población.
Cuando llegué a Niamey en el mes de Octubre pasado y asistí a la asamblea anual de la diócesis de Niamey, lo primero que me llamó la tención en la sala fue el color azul del hábito de las hermanas. Eran cinco, enseguida las fui a saludar y ya me sentí en casa.
En esa asamblea, escuchando los informes de Caritas, de la delegación sobre la formación, la promoción humana… recordaba el inmenso esfuerzo que las comunidades cristianas habían realizado por todo el país en tiempos de hambrunas, sequías devastadoras, plagas y hasta inundaciones en el país más pobre del planeta ganándose la admiración y el cariño de la población. Una Iglesia pequeña, respetuosa del Islam con el que ha cuidado de mantener una relación cercana y amistosa, que ha hecho todo lo posible por la unidad del país y la paz social, que se ha preocupado de los más pequeños y olvidados hasta en los lugares más recónditos del desierto que no están mencionados en ninguna administración, que construye escuelas y colegios donde se da la mejor formación del país, allí están los resultados de fin de curso de todos los años.
Recuerdo una vez que, de paso por la misión de Niamey, durante el desayuno, los padres comentaban las noticias y acontecimientos y esa mañana se hablaba de la lluvia, esa era la noticia: ha llovido 60 milímetros en Dogondutchi, 40 en Zinder, 55 en Dosso…si llueve otra vez de aquí en quince días se habrá salvado la cosecha de mijo de este año, comentaban esperanzados. Me llamó la atención ese interés tan inmediato y hasta acuciante.
- Es que vivimos en un país al borde de la subsistencia y nos agarramos a cualquier signo de esperanza.
Luego me he dado cuenta de que la Iglesia de Niger vive en su seno una situación similar: diminuta, frágil, un peregrino en medio del desierto, pero confiada y alegre, como un fermento en medio de la masa, un signo que no pretende hacer número ni obtener beneficios sino indicar, mostrar un sentido; así se me revelan ahora las comunidades cristianas gurmanchés del Sur, nuestras comunidades sonraïs de Tera o Dolbel y las otras hausa de Dogondutchi y la región bordeando Nigeria.
Esta mañana, en Niamey, hemos tenido una reunión los compañeros de la SMA de Níger y hemos estado hablando del sentido de nuestra presencia en estos pueblos de este país tan pobre que a veces no es nada más que eso, presencia, una mera señal que va cobrando sentido humildemente a medida que aprendemos la lengua, estudiamos las costumbres, convivimos, charlamos en el mercado con los amigos y conocidos que se van haciendo donde siempre surgen acontecimientos, personas, conversaciones que alimentan la esperanza, dan mayor estabilidad en nuestra comunidad, aparecen personas interesadas y se van tejiendo lazos de confianza.
Es la atención a lo pequeño y humilde, a los hombres y mujeres más pobres luchando con ellos por la vida, buscando soluciones, signos que van apareciendo en los pueblos donde menos se espera, sin apagar la mecha que aún humea sino más bien soplando para que vuelva a cobrar vigor.

                                                                                                                             Rafael Marco. SMA.

diumenge, 27 de març del 2011

Payotte a Ourbounna




Payotte a Ourbounna
Març 2011




Hem rebut ja les fotos de la construcció de la payotte a Ourbounna. El pou ja està fet i la payotte quasi acabada. A l'Àfrica les coses van a poc a poc...
Perquè veieu com van les obres us adjuntem les fotos. Personalment trobo aquesta payotte molt agradable. Tant de bo tingui l'oportunitat d'anar un dia  a veure-la personalment!


dimecres, 16 de març del 2011

Witchitchi

Witchitchi




Ens ha arribat una petició d’ajuda a través d’en Marcos, missioner de Misiones Africanas. Ens demana que l’ajudem a construir un pont i un molí per a triturar el gra en el poblat de Witchitchi, a la zona de Donga, a 30 Km. de Djougou, a Benin.

El cost del pont és de 2.960,00 € i el del molí és de 1.309,00€. Total: 4.235,00€.

Witchitchi és un dels 27 pobles de la parròquia i té dos problemes. L’un és que el poble queda incomunicat a l’època de pluges (5 mesos) i per això demanen de fer un pont petit però sòlid. I l’altre és que en el poble no hi ha cap molí i les dones han de fer 5 Km. per poder tenir farina de blat que és la base alimentària de cada dia. Amb la construcció del molí ajudaríem a les dones i a la vegada a tot el poble que són més o menys 500 persones.
La població col•laborarà amb la mà d’obra i la sorra per a la construcció i les dones s’encarregaran de la gestió i manteniment del molí.
El pont pot trigar i un mes a construir-se i el molí un altre mes.
Ens ha semblat un bon projecte i hem decidit acceptar-lo.

El més sorprenent i agradable ha estat que, abans de poder comunicar a amics i col•laboradors les dades concretes del projecte, ja hem recollit els diners necessaris. I ho explico perquè és bonic i també una bona idea. Un matrimoni que ha celebrat un aniversari “rodó” ha demanat a la família i amics que en comptes de regals fessin una aportació a Abló Pkédé. I així ho han fet. Gràcies a les generoses aportacions i a altres donatius que hem estat rabent des de Nadal hem pogut finançar tot el projecte i avui hem fet ja la transferència. Bona idea això del regal-donatiu, no us sembla?
Però no us preocupeu perquè tenim ja un altre projecte en marxa; ens falten petits detalls i de seguida us el farem conèixer.
I si algú vol anar fent ja algun donatiu us recordem el número de compte corrent de la Caixa d’Enginyers: 3025 0001 17 1433406833

dimecres, 23 de febrer del 2011

Butlletí febrer

Butlletí febrer 2011



Com podeu veure han començat ja les obres del pou d’aigua a Ourbounna, i després es farà la construcció de la payotte. Ens agrada tenir-vos informats perquè sapigueu on van els vostres donatius i com s’utilitzen.
Ara tenim un parell de projectes en cartera i aviat us explicarem de què es tracta.. De moment hi ha amics que segueixen ingressant diners al compte corrent a l’espera d’un nou projecte, Moltes gràcies! Qualsevol moment és bo per fer això i, tot esperant poder dir-vos exactament de què van els projectes que estem estudiant i en els qual invertirem els vostres donatius i el nostre esforç, us recordem el número de compte corrent per si algú de vosaltres considera que és ara el moment oportú de fer un donatiu.
Gràcies a tots els qui heu contribuït i als qui penseu fer-ho en un futur pròxim.
Fins aviat!

Caixa d'Enginyers 3025 0001 17 1433406833 a nom de Fundació Sant Pere Claver








dimarts, 4 de gener del 2011

Pou d'aigua i payotte a Ourbounna, Benin

Pou d'aigua i payotte a Ourbounna, Benin

Gener 2011


Comencem l'any amb bones notícies! Hem recollit ja els diners per a construir un pou d'aigua i una payotte a Ourbounna, Benin, a petició de Sor Rosario de les Petites Filles de Marie.

Quan tinguem fotos de la construcció ja us les posarem al bloc.
Gràcies a tots els qui heu contribuït a que aquest projecte sigui una realitat.
Aviat us comunicarem quin nou projecte tenim entre mans.
Mentre, que comenceu bé l'any 2011 i que la vostra generositat creixi com els baobabs d'aquest país on van a parar els vostres donatius!