dimecres, 23 de febrer del 2011

Butlletí febrer

Butlletí febrer 2011



Com podeu veure han començat ja les obres del pou d’aigua a Ourbounna, i després es farà la construcció de la payotte. Ens agrada tenir-vos informats perquè sapigueu on van els vostres donatius i com s’utilitzen.
Ara tenim un parell de projectes en cartera i aviat us explicarem de què es tracta.. De moment hi ha amics que segueixen ingressant diners al compte corrent a l’espera d’un nou projecte, Moltes gràcies! Qualsevol moment és bo per fer això i, tot esperant poder dir-vos exactament de què van els projectes que estem estudiant i en els qual invertirem els vostres donatius i el nostre esforç, us recordem el número de compte corrent per si algú de vosaltres considera que és ara el moment oportú de fer un donatiu.
Gràcies a tots els qui heu contribuït i als qui penseu fer-ho en un futur pròxim.
Fins aviat!

Caixa d'Enginyers 3025 0001 17 1433406833 a nom de Fundació Sant Pere Claver








dimarts, 4 de gener del 2011

Pou d'aigua i payotte a Ourbounna, Benin

Pou d'aigua i payotte a Ourbounna, Benin

Gener 2011


Comencem l'any amb bones notícies! Hem recollit ja els diners per a construir un pou d'aigua i una payotte a Ourbounna, Benin, a petició de Sor Rosario de les Petites Filles de Marie.

Quan tinguem fotos de la construcció ja us les posarem al bloc.
Gràcies a tots els qui heu contribuït a que aquest projecte sigui una realitat.
Aviat us comunicarem quin nou projecte tenim entre mans.
Mentre, que comenceu bé l'any 2011 i que la vostra generositat creixi com els baobabs d'aquest país on van a parar els vostres donatius!

dilluns, 20 de desembre del 2010

Fotos dels Mokossos


La Rosa i el Roberto han rebut aquesta carta d'agraïment de part del Mokossos, que van rebre els diners per l'equip de música. Hem cregut que us agradaria llegir-la i veure com, una vegada més, els pocs diners d'aquí tenen tant valor allà. 
Podem veure els nens a punt de jugar a futbol, fent puzzles, l'animador que fa servir l'aparell de música i els nens ballant i rient.



Querido Roberto, Rosa y amigos de la ONG:
 No quiero que el año pase y no tengáis más noticias de nuestros "MOKOSSOS" del Oratorio de Gourel.
 Ya sé que el Padre Emiliano os ha enviado una fotos para presentaros todo el material de música que hemos podido comprar con vuestra ayuda. MUCHAS GRACIAS DESDE EL FONDO DE NUESTRO CORAZON.
 Roberto y Rosa, vosotros conocéis bien las necesidades de esta tierras, y cuando se pueden reducir gracias a gente solidaria y de buen corazón, no nos queda otra palabra más sincera que: GRACIAS, Gracias de verdad.
 Ya hemos tenido la oportunidad de meter en marcha todo el material de música en el Oratorio y he querido enviaros estas fotos para que podáis ver la alegría para toda estos pequeños que son la futura juventud de este barrio.
 Tenemos cinco payotas y en cada una hay una actividad diferente. Queremos que estos pequeños de hoy, se puedan educar en los valores que la sociedad pide. Poco a poco vamos avanzando. Cada vez son más numerosos y por eso no nos falta como actividad reina el fútbol y el baloncesto. Es curioso porque antes de jugar hacen todo lo que ven en la televisión que hacen los grandes jugadores: entrenamiento, estiramiento, correr...
 Bueno Familia, recibir un fuerte abrazo desde la comunidad de Tambacounda.

Feliz NAVIDAD 2010 y PROSPERO AÑO NUEVO 2011 para todos vosotros y la ONG.

Padre José Antonio MARTINEZ.



dilluns, 6 de desembre del 2010

Nadal 2010

Nadal 2010

Hola a tots! S'acosta Nadal i, tot i l'ambient de crisi que es respira tot arreu, intentem preparar-nos per celebrar-lo amb joia.
Nosaltres, una vegada més, entrem al vostre ordinador per desitjar-vos un Nadal ple d'il·lusió i d'esperança, en bona companyia, voltats de família i amics.
I també voldríem que aquests dies penséssiu una mica en aquella gent, lluny nostra físicament, que amb molt pocs diners fan molta feina.
Ja sabeu tot el que Abló Pkédé ha fet aquest any amb la vostra ajuda. Ara un nou projecte, que ja coneixeu, està demanant un petit record de tots vosaltres.
Un pou d'aigua i una payotte que usarien 120 dones de vuit poblats diferents. Per això necessitem 4.800,00€ i sense la vostra col·laboració no ho aconseguirem.
Gràcies en nom de tota la gent que s'ha beneficiat de la vostra ajuda i que l'any nou ens porti a tots un anhel fort i ferm de justícia i d'amor per compartir entre tots els qui ho necessiten.

Bon Nadal i feliç any 2011!!!

Associació Abló Pkédé

Compte bancari: 3025 0001 17 1433406833
Si voleu desgravar d'Hissenda envieu les vostres dades a: associacio.ablo.pkede@cmail.cat

dijous, 21 d’octubre del 2010

Sor Rosario






Octubre 2010

Una altra carta, vivència i testimoni de sor Rosario. La vida és tan diferent aquí o a Benin! Déu, el bruixot, jo crec que tot val en el moment de desesper, de demanar ajut. I si no, mireu com ho fa aquesta religiosa, d'una senzillesa impressionant, d'una fe que mou muntanyes i d'un viure al dia pensant només en fer un petit servei als qui la volten.
La nostra petita contribució és tan poca cosa al costat d'aquestes vides...! Però és necessària i amb grans de sorra es forma la platja.
Deixo la carta en castellà, tal com ella l'ha enviada.


Queridos todos,
Reciban un cariñoso saludo en esta linda mañana.
He decido sentarme tranquilamente delante del ordenador para compartirles una experiencia que acabo de vivir y que me parece son de esos momentos en los cuales te preguntas ¿por qué?
Acababa de llegar al centro de salud y como de costumbre paso por todas las salas a saludar a los pacientes y luego al personal. Cuando terminé mi recorrido me encontré fuera con una mujer, "SANZARI" es su nombre, para los que estuvieron por casa este verano tal vez la recordaran, es la madre del pequeño Pascal, y desde hace alguno meses está presentando problemas mentales.
Pues Zanzari se me quedo mirando y en su lengua trató de explicarme que no se sentía bien, luego me tomo de la mano y me dijo que la acompañara a su casa, la seguí dócilmente tomada de su mano mientras todos los que estaban en el centro me miraban con cara de sorpresa; fue aun más la sorpresa de los vecinos del lugar a donde ella me quería conducir, pues el lugar era donde ellos ofrecen los sacrificios al "Fetiche" (brujo). Nos paramos las dos delante de él, que es en realidad un cumulo de tierra con calabazas, plumas de gallinas, agua y otros objetos más. Estuvimos ahí las dos en silencio por un buen rato, yo trataba de comprender por qué me había conducido hasta ahí; llamé a Jerome (un chico del pueblo) y le pedí que le preguntara qué quería decirme, pero ella continuó en silencio, entonces comprendí que ella estaba seguramente elevando una petición a su Fetiche y yo comencé a hacerlo a el mío (Dios).
En ese momento no sabía qué pedirle, pero entonces solo le dije, Dios, es una Mujer, una Madre, un ser humano, ¡escúchala! Ella se volteó, me miro y continuo su camino sin decirme más nada. Yo quedé perpleja de ese momento vivido, las dos en silencio delante del Fetiche y luego le dije a Jerome que me explicara bien lo del Fetiche, me dijo que es el monumento de WENGORO (Dios), fue un anciano que vivió en ese barrio por muchos años y al que ellos consideraban como su brujo, le tenían mucha devoción y respeto, pero después de su muerte le han creado ese altar que es el lugar de sacrificios para todos los vecinos del lugar. Ella, Zanzari, cuando tiene sus crisis va delante del Fetiche a suplicarle con gritos y a decir toda clase de incoherencias.
Tal vez esta experiencia no quiera decir nada, pero para mí ha tenido un significado muy grande, primero ver la confianza de esta mujer en mí, luego su rostro de ternura y sufrimiento a la vez. Para que sepan esta mujer está casada, tiene 4 hijos, el mas pequeño tiene 3 añitos, desde que empezó a ponerse enferma, abandonó su hogar y vive con sus hermanos que han buscado todos los medios tradicionales para curarla, pero hasta ahora ha sido imposible.
En fin, queridos todos, que aquí no tienes tiempo de aburrirte, que cada momento, cada situación, cada día, puede significar para ti un momento extraordinario que te ofrece Dios, la vida, el ser humano... ¡Vivámosla en plenitud y con alegría!
Les quiero y recuerdo mucho a todos,

Rosario

Patrice

Octubre de 2010


Hola a tots!

Iniciem un nou curs i tornem a posar-nos en contacte amb vosaltres per fer-vos saber com van les coses a Ablò Pkédé i els projectes nous que van sortint.

Però sobretot també us volem fer arribar dues cartes: una del Roberto on ens comenta la carta que va rebre d’un amic de Benin i l’altra, la de l’amic africà. Veureu com poc esforç nostre aquí es multiplica quan arriba a l’Àfrica. La vostra generositat, el poc o molt amb què podeu contribuir en els nostres projectes, és rebut allà com una cosa excepcional i, com diuen ells, bella,

A primers de setembre el Roberto ens diu:

Suposo que com nosaltres ja haureu acabat les vacances , l’estiu s’acomiada i comencem a entrar ja a la normalitat.
A primers d’agost vaig rebre una carta del meu amic Patrice, el mateix dia que a Benin es commemorava el 50è aniversari de la seva independència “en la pobresa i el desenvolupament”, deia el meu amic.
Patrice Mora és un treballador honrat de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Tanguieta, al nord de Benin. He volgut subratllar “treballador honrat” perquè és difícil trobar persones com ell, en qui puguis confiar; com sempre no podem generalitzar, ja que ell mateix ens diu: tot ciutadà beninès és corrupte i corruptible.
En Patrice deu encara part de la casa on viu. El seu sou “just” però humil no el permet gaire tranquil·litat, però tot i això ens diu en el seu missatge que “vol col·laborar amb la nostra Associació. Vol ser-ne membre i cotitzar amb una mica dels seus diners per acompanyar-nos en aquestes belles accions”.
Crec que no el podem defraudar. Què en penseu?

Roberto



Aquesta és la carta que va enviar el Patrice al Roberto. L’he traduïda del francès. Recordeu que el terme papà i mamà és a l’Àfrica signe de reconeixement, i al Roberto i la Rosa els anomenen així.

Papà Roberto, bon dia.
Estic content de tot el que feu pel nostre poble. Aquest gestos que salven i donen vida. Jo també voldria participar en la vostra Associació. Vull ser-ne membre i cotitzar amb una mica de diners per acompanyar-vos en aquestes belles accions de la vida.
Avui, 1er d’agost, el meu país, Benin, commemora els 50è aniversari de la seva independència en un marc de pobresa i subdesenvolupament. Qui és responsable d’aquesta situació? En són Manga, Akpiti, Ahonmadégbé, Kouandété, Kérékon, Soglo i Yayi Boni, la burocràcia, i cada petit beninès corrupte i corruptible.
A casa, a la família, tot va bé i estic content de saber que tu, mamà Rosa i els vostres fills també esteu bé.
Salutacions a tots.

Patrice

divendres, 20 d’agost del 2010

Butlletí agost

Butlletí agost 2010


dissabte, 10 de juliol del 2010

Butlletí juliol

Butlletí juliol 2010

divendres, 18 de juny del 2010

Èxit del concert d'Ars Medica

Èxit del concert d'Ars Medica




17 de juny de 2010


Sala Torelló
Col•legi del Sagrat Cor del Jesuïtes
de Casp 25


Ha estat un èxit! Estem molt contents! Ens feia por que hi anés poca gent i els músics es mereixien un bon públic. Finalment vam ser més de 100 persones que vam aplaudir amb ganes el repertori que ens van oferir l’orquestra d'Ars Medica. Va ser un plaer escoltar-los i veure el somriure feliç i satisfet tant del director com dels músics. Moltes gràcies a tots! Especialment al Josep que va ser qui va oferir-nos la possibilitat del concert.
També volem agrair al col·legi Casp que ens va cedir amablement la sala Torelló per a aquest acte.
I també moltes gràcies a tots els qui vau ser-hi i vau col•laborar en aquest projecte de la nostra associació. I als qui vau fer ingressos en el compte corrent. Gràcies a tots vosaltres hem recollit ja els diners necessaris per enviar-los a Tambacounda, Senegal, per la compra d'un equip de música que, esperem, ajudi a aglutinar els nens del carrer i que, a través de la músisa, puguin accedir a una educació allunyant-los del món de la droga i la prostitució.
Us desitgem a tots un bon estiu i que retorneu carregats de forces i energia i de bones intencions ja que estem començant a estudiar un nou projecte i tornem a comptar amb vosaltres!
Bon estiu a tothom i fins a setembre, octubre que ja tindreu notícies nostres!


divendres, 11 de juny del 2010

Butlletí de juny

Butlletí de juny