Els mandingues de BLANES se’n tornen a KUWONKU -Gambia-
La nostra amiga Dolors ens va dir: "m’agradaria que coneguéreu els meus cosins Roser i Pere, de Blanes; han estat a l’Àfrica, i tenen en ment un projecte per a desenvolupar, i moltes il·lusions posades en ell".
Acceptàrem, i acompanyats dels nostres amics Àngels i Gabriel coneixedors també de Àfrica, ens dirigirem cap a Blanes, allí van recollir a la Dolors i els cinc ens presentarem en una casa de camp que la Roser i en Pere tenen en les poques hortes que encara queden a la vessant nord del riu La Tordera, quasi a la seva desembocadura, en lo que podria ser el casc urbà de BLANES (Girona).
Al arribar en Pere estava atiant el foc per obtenir brases amb què torraríem la carn, Roser es trobava al interior de la casa parant la taula. Després de la salutació de benvinguda, sense adonar-nos-en, ja estàvem tots parlant d’Àfrica, de eixa beneïda terra, que no sé que té, però que enganxa a tot aquell que la coneix.
Pere ha treballat al camp, es un gran expert en qüestions de la terra i el cultiu, ha exercit el càrrec de president de la cooperativa agrícola local i altres càrrecs públics en la comunitat de Blanes.
Ambdòs, el matrimoni, infonen confiança, per tant no és gens estrany que travaren amistat amb els seus empleats negres o "morenos" com se’ls coneix a Blanes. La majoria van arribar des de Gàmbia "amb i sense papers", volien eixir de la fam i la misèria, buscaven treball a Catalunya, i era el moment en què es necessitava mà d’obra en els hivernacles, en els treballs de la terra, era l’època en que les plantacions agrícoles eren rentables per als seus amos.
 |
| Gàmbia |
 |
| Terra mandinga a Gàmbia |
Una amistat especial es va forjar entre el Pere i Matieh, un jove negre, de l’ètnia mandinga, oriünd del poblat de KUWONKU en Gambia. Matieh demostrava molt interès en aprendre tant com podia de les coses i labors del camp, la preparació de la terra, els solcs "cavallons" (de cavar), el rec, els cultius i les collites. A més a més d’adquirir coneixements agrícoles, treballant els camps de Blanes, els seus estalvis li van permetre fer-se una casa al seu poblat, per al seu pare, el patriarca del clan familiar, desprès una altra per a la seva esposa Batia i les seues filles, i a partir d’ahí tot el que guanyava amb la seva suor a Catalunya, ho invertia comprant terra en el seu poblat, amb la il·lusió de veure-la algun dia treballada i donant el mateix rendiment que la que ell veia aquí.
Matieh va contagiar aquesta il·lusió al Pere i la Roser, i els va convidar a que visitaren la terra dels mandingues, la dels seus avantpassats, allà al poblat de Kuwonku.
Els nostres amics de Blanes viatjaren fins allí i descobriren "un altre món", "altra manera de viure", sense electricitat, i sense les comoditats a què estem acostumats. Van veure que els seus rellotges no els servien de res, que allí tot va a l’africana, que els nadius son amos del temps, per això no coneixen l’estrès, ni les depressions, ni els infarts, etc.
 |
| Pinya - Ananas
|
 |
| L'anacard sobreïx del fruit |
Ens comptaren el que els va costar de llogar un 4x4 a Banjul, la capital, el van escollir amb aire condicionat per a recórrer amb certa comoditat els 300 i escaig de quilòmetres que separen la capital del poblat de Kuwonku. Quan començaren a circular s’adonaren que no funcionava ni l'aire condicionat, ni el 4x4. No s’imaginaren que el trajecte entre la capital i el poblat els costara més de 10 hores de viatge.
Ja en el poblat van comprendre perquè Matieh quan arriba procedent de Catalunya ha d'anar repartint diners entre tots els habitants del poblat –tots
han de participar de l’alegria del seu retorn -. Bé, crec que a poc a poc anaren gaudint de noves experiències i sense adonar-se s’involucraren més i més, amb els seus nous germans, els mandingues.
Pere, de retorn, va portar mostres de terra de diverses parcel·les de Kuwonku, per analitzar-les aquí; també han demanat que els facin un gràfic de temperatures i pluviometria, dades que espera amb ansietat, per a poder confeccionar "la seva il·lusió": un Projecte de cooperativa agrària i ramadera en terres mandingues, a Kuwonku (Gambia), per als nadius.
"Serà com retrocedir en la meva vida quaranta o cinquanta anys, tornar a la època de quan jo era jove". "Vaig a dedicar deu anys de la meva vida a aquesta experiència", "no sé si aconseguiré convèncer-los del sistema cooperativista" "Es una llàstima que els africans passin fam, tenint terra com tenen".
Jo els explicava que els governants prefereixen el cultiu del cotó, del cafè, del cacau per a la exportació, així aconsegueixen equilibrar les seves balances…, jo dic que les úniques balances que equilibren molt bé, són les de les seves butxaques. Als indígenes que cultiven cotó, se’ls avança en efectiu una quantitat, per a que sembren, després han de comprar les llavors, els "intrants" (el guano o abono), i al final o no cobren la resta del què han cultivat o si ha anat mal la collita, es queden endeutats per a una nova collita.
Els missioners que coneixem, des de fa anys van inculcant a la gent, que plantin arbres fruiters i que cultivin els camps amb productes que puguin menjar i vendre, -el cotó no es comestible i el preu d’eixe mercat internacional no està a les seves mans -.
Pere i Roser estan jubilats, no aspiren a ser terratinents, ni negociants, la seva il·lusió es impartir els seus coneixements, el que saben, creant una nova cultura de cooperativisme agrari i ramader en el poblat mandinga de Kuwonku.
Per a aconseguir-ho necessiten molta ajuda, hauran de tocar a moltes portes per poder desenvolupar el projecte.
Pere "ensenya’ls a cultivar les seves pròpies terres, per a que puguin menjar tots els dies", Roser "explica’ls com es feien abans les conserves i melmelades casolanes, per a què no es perdi l’excedent de la collita".
Al dir aquestes paraules, pense: El problema serà trobar envasos de vidre allí en África. Tal vegada la recollida solidaria d’envasos de vidre a Blanes, podria ser de gran ajuda.
S'ha de tenir imaginació, doncs ànims no vos falten.
Ojalá! "In sha’a Allah!" (Déu vulgui) que aconseguiu el vostre objectiu, per a que tots els mandingues de Blanes se’n tornen i prosperen en la seva terra africana, en el seu poblat, amb el seus i davall l’empara dels esperits dels seus avantpassats.
Salem Aleykum.
Un abraç de Rosa i Roberto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris