Abril de 2013
En Pere i la Roser són un matrimoni valent que fan de missioners seglars en un poblat de Gàmbia, en la terra dels mandingues.
Per què són valents? No tothom quan aconsegueix la jubilació, als 65 anys complerts, és capaç de deixar els fills, néts, amics i les comoditats de Blanes per viure en una "Kounda" -conjunt local de gent que formen un clan familiar, un barri o un poblat- en el poblat de Kuwonku, a Gàmbia.
Què fan allí? El Pere, com a bon pagès que és, està ensenyant-los tot el que ell sap del camp i de la ramaderia. Els mandingues al seu costat han après a cultivar i han descobert què és un meló, una síndria, una patata, un carbassó... aliments que els ajuden a mitigar la gana. Llarg ha estat el camí fins a arribar a la collita, anàlisis de les terres, estudiar la climatologia, pous per tenir aigua, llaurar i treballar la terra, el sembrat i la part més difícil,que els nadius participin en aquest tipus de cooperativa: De tot, per a tots.
La Roser, de mestressa de sa casa ha passat a ser la "Mamà" -apel·latiu afectuós dels africans cap a una senyora major, que demostra un reconeixement a la seua experiència i dedicació- que porta el dispensari local i que la seva experiència de mare i àvia li ha servit per cuidar els malalts i ferits de la zona, fins i tot a fer de llevadora. "Mai no havia arribat a pensar que seria capaç de tallar el cordó umbilical d'un nadó amb una pedra, sí, amb una pedra, el primer que vaig a tenir a mà, en aquell moment tan bonic de doanr la benvinguda al món a un nu membre del clan dels mandingues", ens deia la Roser en una de les converses.
Han passat moments durs i de goig, malalties, infeccions com el paludisme... però el seu compromís amb els mandingues els manté ferms en aquelles terres, allunyats de la seva comarca de la Selva catalana.
Nosaltres vam tenir la sort de conèixer-los poc abans d'anar-se'n ells a Gàmbia. Era l'1 de maig de 2010; des de llavors cada vegada que ells arriben a Blanes, per a recarregar les piles, ens veiem i compartim les seues enriquidores experiències.
Roser i Pere, teniu la nostra estimació
Els vostres amics de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris