dijous, 21 d’octubre del 2010

Sor Rosario






Octubre 2010

Una altra carta, vivència i testimoni de sor Rosario. La vida és tan diferent aquí o a Benin! Déu, el bruixot, jo crec que tot val en el moment de desesper, de demanar ajut. I si no, mireu com ho fa aquesta religiosa, d'una senzillesa impressionant, d'una fe que mou muntanyes i d'un viure al dia pensant només en fer un petit servei als qui la volten.
La nostra petita contribució és tan poca cosa al costat d'aquestes vides...! Però és necessària i amb grans de sorra es forma la platja.
Deixo la carta en castellà, tal com ella l'ha enviada.


Queridos todos,
Reciban un cariñoso saludo en esta linda mañana.
He decido sentarme tranquilamente delante del ordenador para compartirles una experiencia que acabo de vivir y que me parece son de esos momentos en los cuales te preguntas ¿por qué?
Acababa de llegar al centro de salud y como de costumbre paso por todas las salas a saludar a los pacientes y luego al personal. Cuando terminé mi recorrido me encontré fuera con una mujer, "SANZARI" es su nombre, para los que estuvieron por casa este verano tal vez la recordaran, es la madre del pequeño Pascal, y desde hace alguno meses está presentando problemas mentales.
Pues Zanzari se me quedo mirando y en su lengua trató de explicarme que no se sentía bien, luego me tomo de la mano y me dijo que la acompañara a su casa, la seguí dócilmente tomada de su mano mientras todos los que estaban en el centro me miraban con cara de sorpresa; fue aun más la sorpresa de los vecinos del lugar a donde ella me quería conducir, pues el lugar era donde ellos ofrecen los sacrificios al "Fetiche" (brujo). Nos paramos las dos delante de él, que es en realidad un cumulo de tierra con calabazas, plumas de gallinas, agua y otros objetos más. Estuvimos ahí las dos en silencio por un buen rato, yo trataba de comprender por qué me había conducido hasta ahí; llamé a Jerome (un chico del pueblo) y le pedí que le preguntara qué quería decirme, pero ella continuó en silencio, entonces comprendí que ella estaba seguramente elevando una petición a su Fetiche y yo comencé a hacerlo a el mío (Dios).
En ese momento no sabía qué pedirle, pero entonces solo le dije, Dios, es una Mujer, una Madre, un ser humano, ¡escúchala! Ella se volteó, me miro y continuo su camino sin decirme más nada. Yo quedé perpleja de ese momento vivido, las dos en silencio delante del Fetiche y luego le dije a Jerome que me explicara bien lo del Fetiche, me dijo que es el monumento de WENGORO (Dios), fue un anciano que vivió en ese barrio por muchos años y al que ellos consideraban como su brujo, le tenían mucha devoción y respeto, pero después de su muerte le han creado ese altar que es el lugar de sacrificios para todos los vecinos del lugar. Ella, Zanzari, cuando tiene sus crisis va delante del Fetiche a suplicarle con gritos y a decir toda clase de incoherencias.
Tal vez esta experiencia no quiera decir nada, pero para mí ha tenido un significado muy grande, primero ver la confianza de esta mujer en mí, luego su rostro de ternura y sufrimiento a la vez. Para que sepan esta mujer está casada, tiene 4 hijos, el mas pequeño tiene 3 añitos, desde que empezó a ponerse enferma, abandonó su hogar y vive con sus hermanos que han buscado todos los medios tradicionales para curarla, pero hasta ahora ha sido imposible.
En fin, queridos todos, que aquí no tienes tiempo de aburrirte, que cada momento, cada situación, cada día, puede significar para ti un momento extraordinario que te ofrece Dios, la vida, el ser humano... ¡Vivámosla en plenitud y con alegría!
Les quiero y recuerdo mucho a todos,

Rosario

Patrice

Octubre de 2010


Hola a tots!

Iniciem un nou curs i tornem a posar-nos en contacte amb vosaltres per fer-vos saber com van les coses a Ablò Pkédé i els projectes nous que van sortint.

Però sobretot també us volem fer arribar dues cartes: una del Roberto on ens comenta la carta que va rebre d’un amic de Benin i l’altra, la de l’amic africà. Veureu com poc esforç nostre aquí es multiplica quan arriba a l’Àfrica. La vostra generositat, el poc o molt amb què podeu contribuir en els nostres projectes, és rebut allà com una cosa excepcional i, com diuen ells, bella,

A primers de setembre el Roberto ens diu:

Suposo que com nosaltres ja haureu acabat les vacances , l’estiu s’acomiada i comencem a entrar ja a la normalitat.
A primers d’agost vaig rebre una carta del meu amic Patrice, el mateix dia que a Benin es commemorava el 50è aniversari de la seva independència “en la pobresa i el desenvolupament”, deia el meu amic.
Patrice Mora és un treballador honrat de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Tanguieta, al nord de Benin. He volgut subratllar “treballador honrat” perquè és difícil trobar persones com ell, en qui puguis confiar; com sempre no podem generalitzar, ja que ell mateix ens diu: tot ciutadà beninès és corrupte i corruptible.
En Patrice deu encara part de la casa on viu. El seu sou “just” però humil no el permet gaire tranquil·litat, però tot i això ens diu en el seu missatge que “vol col·laborar amb la nostra Associació. Vol ser-ne membre i cotitzar amb una mica dels seus diners per acompanyar-nos en aquestes belles accions”.
Crec que no el podem defraudar. Què en penseu?

Roberto



Aquesta és la carta que va enviar el Patrice al Roberto. L’he traduïda del francès. Recordeu que el terme papà i mamà és a l’Àfrica signe de reconeixement, i al Roberto i la Rosa els anomenen així.

Papà Roberto, bon dia.
Estic content de tot el que feu pel nostre poble. Aquest gestos que salven i donen vida. Jo també voldria participar en la vostra Associació. Vull ser-ne membre i cotitzar amb una mica de diners per acompanyar-vos en aquestes belles accions de la vida.
Avui, 1er d’agost, el meu país, Benin, commemora els 50è aniversari de la seva independència en un marc de pobresa i subdesenvolupament. Qui és responsable d’aquesta situació? En són Manga, Akpiti, Ahonmadégbé, Kouandété, Kérékon, Soglo i Yayi Boni, la burocràcia, i cada petit beninès corrupte i corruptible.
A casa, a la família, tot va bé i estic content de saber que tu, mamà Rosa i els vostres fills també esteu bé.
Salutacions a tots.

Patrice

divendres, 20 d’agost del 2010

Butlletí agost

Butlletí agost 2010


dissabte, 10 de juliol del 2010

Butlletí juliol

Butlletí juliol 2010

divendres, 18 de juny del 2010

Èxit del concert d'Ars Medica

Èxit del concert d'Ars Medica




17 de juny de 2010


Sala Torelló
Col•legi del Sagrat Cor del Jesuïtes
de Casp 25


Ha estat un èxit! Estem molt contents! Ens feia por que hi anés poca gent i els músics es mereixien un bon públic. Finalment vam ser més de 100 persones que vam aplaudir amb ganes el repertori que ens van oferir l’orquestra d'Ars Medica. Va ser un plaer escoltar-los i veure el somriure feliç i satisfet tant del director com dels músics. Moltes gràcies a tots! Especialment al Josep que va ser qui va oferir-nos la possibilitat del concert.
També volem agrair al col·legi Casp que ens va cedir amablement la sala Torelló per a aquest acte.
I també moltes gràcies a tots els qui vau ser-hi i vau col•laborar en aquest projecte de la nostra associació. I als qui vau fer ingressos en el compte corrent. Gràcies a tots vosaltres hem recollit ja els diners necessaris per enviar-los a Tambacounda, Senegal, per la compra d'un equip de música que, esperem, ajudi a aglutinar els nens del carrer i que, a través de la músisa, puguin accedir a una educació allunyant-los del món de la droga i la prostitució.
Us desitgem a tots un bon estiu i que retorneu carregats de forces i energia i de bones intencions ja que estem començant a estudiar un nou projecte i tornem a comptar amb vosaltres!
Bon estiu a tothom i fins a setembre, octubre que ja tindreu notícies nostres!


divendres, 11 de juny del 2010

Butlletí de juny

Butlletí de juny


dimarts, 8 de juny del 2010

Concert Ars Medica

Concert Ars Medica

Es farà el 17 de juny a les 20.30 hores
Sala Torelló
Col·legi Jesuïtes
Casp 25


Hola a tots!

La crisi es nota tot arreu i l'últim projecte de l'Associació Abló Pkédé s'ha quedat a mitges. Ens falten el diners que pensàvem enviar per educar, a través de la música a nens del carrer a Tambaconda, Senegal. Els diumenges reuneixen als nens del carrer per allunyar-los de la droga, la prostitució i la violència, i ho fan a través d'un grup musical que es diu Los Mokosos.
Per poder recollir aquests diners que ens falten l'Orquestra Ars Medica, del Col·legi de Metges de Barcelona s'ha ofert a donar un concert. I es farà a la Sala Torelló del Col·legi dels Jesuïtes de Casp, a Casp 25, on també ens han cedit gentilment aquesta sala de música.
El concert serà el dia 17 de juny a les 20.30 hores i esperem que hi hagi molta gent que pugui i vulgui gaudir d'aquesta música i ajudar a aquests nens.
Us hi esperem a tots!!!
Moltes gràcies




Donatius: 3025 0001 17 1433406833

divendres, 28 de maig del 2010

Inauguració de la Payote de Swomou





Inauguració de la Payote de Swomou

Maig de 2010



Finalment hem rebut les fotografies de la Payote de Swomou i de la festa que van fer per inaugurar-la. Dóna gust i ens omple de satisfacció veure que amb una mica d'ajut des d'aquí pots proporcionar tanta alegria i fer realitat petits somnis de la gent que ens ho ha demanat.
I tot gràcies a petits donatius d'un i un altre i un altre... Entre tots podem fer molt!  Recordem-nos-en...
Gràcies a tots per estar amb nosaltres en aquesta tasca. Aquesta alegria i aquesta festa és també vostra!




dimecres, 10 de març del 2010

Projecte casa vídues i nova demanda



10 de març de 2010


Hola a tots!

Ja hem recollit els diners per la casa de vídues i per les corts de porcs pel poblat de Negaradebou-Kokosika, a prop de Bétérou, Benin.
Vam entendre malament la quantitat: creiem que eren 2,000,00€ la casa i 2.000,00€ les corts per porcs, i no era així; eren 2.000,00€ tot plegat. Per tant avui hem fet ja la transferència perquè puguin començar les obres.

Els altres diners que anem recollint aniran a una altra demanda, aquesta vegada de caire educatiu; hi ha uns nens d’un barri anomenat Gourel, a Tambacounda, Senegal, que necessiten amplificadors per un grup musical que es diu “Els Mokosos”. Això es molt important en aquell país ja que aglutina als joves i els dóna sentit de pertinença i ganes de treballar en equip. Necessiten 1.500€. Quan els haguem recollit os ho farem saber.
Adjunto un tros de la carta que ens van enviar perquè veieu els motius de la demanda:

Todos los sábados y domingo la comunidad salesiana animamos un oratorio festivo con un grupo de niños y jóvenes llamados “Los Mokosos” Son niños de un barrio pobre, chabolas de barro y paja, siempre sucios y con los mocos colgando, de ahí el nombre. Tenemos actividades organizadas de fútbol, danzas, música y juegos variados. Debido a la falta de un equipo de música para animar dichas actividades debemos alquilarlo y nos supone un gasto bastante grande.

Objetivos del proyecto o actividad:
- Hacer que estos niños y jóvenes puedan pasar unas horas entretebidos y que no estén ociosos.
- Evitar la mendicidad, el robo, la droga, el alcohol y la prostitución.
Com podeu veure no es tracta d’un caprici sinó de la voluntat d’ajudar uns adolescents de la manera que es pot, en aquest cas a través de la música.

Us recordem el número del nostre compte corrent: 3025 0001 17 1433406833

Moltes gràcies a tots per ajudar-nos en aquesta tasca!

dimarts, 2 de març del 2010

Butlletí març 2010

Cliqueu a sobre la imatge si ho voleu veure més gran